Résultats de recherche de titre
Articles 1 à 11 sur 11
La història de Barcelona en 10 passejades: Des dels romans fins a l'actualitat
Par Jaume Grau Masbernat. 2020
Des de la ruta de l'aigua, de les revoltes, de les guerres o de les epidèmies fins a la ruta…
del treball, de les obres i especulació o la Barcelona màgica, Jaume Grau ens convida a caminar per la ciutat per descobrir tota la seva història. La millor manera de conèixer Barcelona és caminant-la. En els seus carrers i places hi ha escrita tota la seva història i només cal obrir bé els ulls per descobrir-la. La Barcelona d'avui és el testimoni viu de les Barcelones d'ahir, i en les seves pedres ha quedat imprès un relat històric apassionant. Les deu rutes temàtiques que proposa Jaume Grau per recórrer la ciutat es poden fer caminant, cadascú seguint el seu pas, o, fins i tot, dissenyant el seu propi trajecte. Des de la ruta de l'aigua, de les revoltes, de les guerres o de les epidèmies fins a la ruta del treball, de les obres i de l'especulació o de la Barcelona màgica, l'autor ens convida a mirar-la a través de la història.Una ciutat que amaga molts més racons i curiositats dels que ens hauríem pogut imaginar, com saber per exemple què hi fa una sabata a la façana de la catedral. Però també ens revela un passat dur i difícil, com el que podem observar al turó de la Rovira, on centenars de barcelonins van instal·lar les seves barraques sobre els antics emplaçaments dels canons antiaeris, que defensaven la ciutat dels atacs de l'aviació italiana. Obriu les pàgines d'aquest llibre, passegeu, mireu i passeu-vos-ho bé: la ciutat que caminareu és única, «la gran encisera», com la va definir Joan Maragall. Ressenya:«Passejar amb el llibre a la mà, seguint un dels itineraris que proposa, ens apropa a aquest món ocult i sorprenentment molt viu d'una ciutat tan intensa com és Barcelona. Està molt bé veure els monuments i les atraccions barcelonines amb ulls de turista, però potser ja és hora d'anar una mica més enllà i mirar-se Barcelona amb els ulls de la Història, de la vida, en definitiva.»Enric CalpenaLa volta al món en 80 dies
Par Lewis York. 2014
Un text de ritme àgil, gairebé frenètic, i carregat de matisos i de girs argumentals que oferim sintetitzat per Lewis…
York sobre un suport de luxe: les magnífiques il·lustracions creades per a la ocasió per Ian Cassalucci. La Terra sempre ha tingut més o menys el mateix volum, però els mitjans de transport, cada vegada més ràpids, aconsegueixen que sembli més petita i fàcil de recórrer. Fa 136 anys, fer la volta al món en 80 dies semblava impossible. Però sempre hi ha gent intrèpida amb ganes de superar reptes, com en Phileas Fogg, el protagonista d'aquesta cronometrada obra de Jules Verne. En Fogg, acompanyat del seu fidel majordom Jean Passepartout, ens demostra que si tenim confiança en nosaltres mateixos sempre trobarem el camí. I també que, fins i tot si fracassem, sempre podem aprendre una lliçó positiva. Un clàssic que, ara més que mai, ve de gust revisar, perquè sempre permet noves lectures i noves imatges com aquestes dotze meravelloses il·lustracions a doble pàgina de tècnica mixta: tinta xinesa i aquarel·la.Plató i un ornitorinc entren en un bar: Entendre la filosofia amb acudits
Par Thomas Cathcart, Daniel Klein. 2000
Pot haver-hi un llibre més original? Una aproximació a la filosofia a través d'acudits. Morty arriba a casa seva i…
es troba la dona i el seu millor amic Lou, despullats al llit. Quan Morty està a punt d'obrir la boca, Lou surt d'un salt del llit i li diu: «Abans que diguis res, amic meu, a qui creuràs, a mi o als teus ulls?» Lou planteja la pregunta sobre quina mena de dades són segures i per què. És fantàstic, diuen els autors, hi ha una colla d'acudits que ocupen el mateix terreny d'idees que les disciplines filosòfiques. Cathcart i Klein ens fan veure què significa la lògica, l'existencialisme, la relativitat, l'ètica, etc., a través d'aquest llibre ple de vida i d'historietes divertides. També les probabilitats i l'estadística. «Si has de pujar en un avió, i vols sentir-te segur, porta una bomba. Perquè les probabilitats que a l'avió hi hagi algú que en porti una altra són ínfimes».A la taula dels altres: A peu pel Priorat
Par Josep Maria Espinàs. 1962
Espinàs comparteix l'experiència de caminar per un Priorat en temps de verema, amb costums i personatges que avui semblen inventats.…
El 1957 Josep M. Espinàs va conèixer un Priorat del qual, amb l'excepció del vi, se'n tenien molt poques notícies, en una època en què encara es traginava el raïm en rucs i s'anava a buscar l'aigua a la font amb àmfores. En el llibre A la taula dels altres, l'escriptor camina per aquesta comarca durant la verema i passeja per uns pobles on un foraster és una raresa. Espinàs esmorza i conversa amb la gent que troba a les vinyes i coneix una sèrie de personatges curiosos que, a través de la mirada de l'escriptor, hi apareixen molt ben retratats. El que era una crònica de viatge, fidel a la realitat, ara s'ha convertit en una narració que reviu un món que forma part del nostre passat.L'últim traginer: A peu pel Pallars i la Vall d'Aran
Par Josep Maria Espinàs. 1957
Espinàs converteix l'experiència de la caminada en una crònica viva en la qual el lector s'aventura amb l'escriptor per camins…
desconeguts del Pallars i la Vall d'Aran. L'últim traginer ens transporta a un temps en què el Pallars i la Vall Aran no tenien estacions d'esquí, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i la centraleta de telèfons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de menjador d'una antiga fonda. El lector s'aventura amb l'escriptor pels camins i les valls d'aquestes contrades, en una crònica que reviu un món rural perdut i nostàlgic de mitjan anys cinquanta. Josep M. Espinàs, a través d'aquesta crònica del 1956, reviu uns fets, uns personatges i un paisatge que avui ja formen part del passat, però que l'autor manté vius per sempre amb el seu testimoni de narració viva.Viatge a la frontera de la llengua: A peu per la Llitera
Par Josep Maria Espinàs. 1990
On és exactament la Llitera? Com s'hi viu? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per…
caminar i descobrir ha dut a Josep M. Espinàs, aquesta vegada, a una terra plena d'interrogants per a molta gent. On és exactament la Llitera? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir va dur Josep M. Espinàs a una terra de pas plena d'interrogants per a molta gent. El 1990, caminant per la Llitera amb sol i amb tempestes, amb totes les sorpreses d'un viatge com aquest, Espinàs converteix l'experiència d'anar a peu en una narració viva, en una crònica que es llegeix com si el lector també s'aventurés amb l'escriptor per camins desconeguts. "Tota la Llitera a peu?, això no ho ha fet mai ningú!", li van dir els lliterans. Viatge a la frontera de la llengua és una obra excepcional en la literatura de viatges de Josep M. Espinàs, tant per l'escenari com pels fets que s'hi narren. Amb aquest llibre, l'autor aporta un testimoni directe i apassionat dels pobles de la comarca.Com preparar-se per a la lactància?Què passa si el nadó no s'agafa bé o no guanya pes?Com compatibilitzar la lactància…
materna i la tornada a la feina?Fins quan cal donar a mamar? En un to molt col·loquial i dirigit a la mare, Alba Padró, des de la seva experiència com a mare i consultora de lactància, respon a les preguntes més freqüents que es pot fer la mare. També dedica un capítol valuós a les mares que recorren a la llet artificial i la culpa que moltes senten per no poder alletar els seus fills. L'Alba és clara en aquest sentit: l'important és que la mare i el bebè se sentin bé. ALBA PADRÓ és consultora internacional de lactància (IBCLC).Respon a qualsevol consulta a través del servei 24h d'Alba Lactancia, a les seves xarxes socials i a la seva app LactApp, i imparteix formacions a centres sanitaris.Els acudits més divertits sobre el lloc més avorrit del món: ¡L'ESCOLA! (Súperacudits) (Súper Acudits #Volumen)
Par Álex López López, Pau Clua Sarró. 2014
Sabries dir quin és el lloc més avorrit del món? Et donem una pista: no és una botiga de queviures,…
ni una tintoreria... Tampoc és la casa de la teva tieta, ni una biblioteca...Has dit L'ESCOLA?L'has encertat!Les uvis de la ira
Par Enfermera Saturada. 2016
Després de La vida és sèrum i El tiempo entre suturas, i després d'haver recorregut mitja Espanya infructuosament fent turisme…
d'oposició cercant la plaça fixa, l'Infermera Saturada, «Satu» pels amics, torna a la càrrega més saturada i més llançada que mai amb Les uvis de la ira. COMPOSICIÓPrincipi actiu (75 %): Humor sanitari.Excipients (25 %): Ironia, humor negre, algun tuit i moltes segones intencions. POSOLOGIAAls adults no sanitaris, administrar un capítol cada 8 hores. Si pertany al gremi, administrar lliurement. INDICACIONSCapítols d'humor sanitari per a infermeres saturades, estudiants, supervisores, dones que criden de la borsa de treball, sanitaris en general i pacients en particular. CONTRAINDICACIONSNo se'n recomana l'administració a ministres de Sanitat. PRECAUCIONSAplicar amb compte a consellers de Sanitat i caps d'Infermeria. EFECTES SECUNDARISExplosions descontrolades de riure, pèrdues lleus d'orina, desig irrefrenable d'estudiar infermeria i addicció al món de la Enfermera Saturada. INTOXICACIÓEn cas de sobredosificació, no trucar al Centre Nacional de Toxicologia. PRESENTACIÓ100% digital. Tinta electrònica no comestible. ADVERTÈNCIESMantenir fora de l'abast de les infermeres tristes. Laboratoris Infermera Saturada®. Mirant el dolor amb un somriure des del 2012. Troba a la Infermera Saturada a:Facebook: EnfermeraSaturadaTwitter: @EnfrmraSaturadaInstagram: Enfermera_SaturadaWeb: enfermerasaturada.esMés il·lustres execrables: La part fosca dels personatges més idolatrats de la humanitat
Par Malcolm Otero, Santi Giménez. 2018
Sabies que les males maneres de James Dean eren llegendàries? Que als estudis de la Warner es dedicava a escopir…
a les fotos de les estrelles? O que el seu sentit de l'humor consistia a fer-se fotos dins d'un taüt? O que ni Cousteau, ni Charlie Rivel, ni Félix Rodríguez de la Fuente eren tan angelicals com semblen? Després de l'èxit aconseguit amb Il·lustres execrables, Malcolm Otero i Santi Giménez tornen a la càrrega amb trenta personatges més, sempre amb la intenció de descobrir la seva cara b. Un volum mordaç, irònic i amb cops d'enginy i d'humor brillants, que arrossegarà els incondicionals del programa Via Lliure de RAC1, a més d'un públic àvid d'entreteniment. No apte per a avorrits o primmirats, aquest llibre ens fa petar-nos de riure, però a vegades també ens glaça el somriure, perquè els il·lustres que hi apareixen han fet més d'una malifeta. (Per als de l'ESO: una malifeta és una trapelleria... Ai no, que tampoc s'entén, què és una trapelleria. En fi, que no són models de conducta, per molta fama que hagin adquirit). Otero i Giménez fan una autòpsia moral a cadascun d'ells i ens ensenyen com es pot ser il·lustre i execrable alhora, perquè qui estigui lliure de culpa que llanci la primera pedra... Més il·lustres execrables és el llibre de l'exitós programa de ràdio Via Lliure del cap de setmana de RAC 1, conduït per Xavi Bundó que va néixer amb l'ànim de destacar els clarobscurs de personatges que han estat fonamentals per a la història de la humanitat, que són idolatrats, però de qui no s'ha explicat tota la veritat.Simiocràcia: Crònica de la gran ressaca econòmica
Par Aleix Saló. 2012
La nova obra d'Aleix Saló després de l'imparable èxit d'Españistán. Les causes de la crisi.Els antecedents de la crisi.Els efectes…
de la crisi. La corrupció irracional.La involució social.El govern disfuncional. Ha arribat la simiocràcia. Aleix Saló torna a la càrrega després d'Españistán. En el seu llibre nou i esperat t'explica tota la veritat sense embuts i sense anar-se'n per les branques. No podràs parar de sacsejar l'arbre.