Résultats de recherche de titre
Articles 1 à 5 sur 5
A la taula dels altres: A peu pel Priorat
Par Josep Maria Espinàs. 1962
Espinàs comparteix l'experiència de caminar per un Priorat en temps de verema, amb costums i personatges que avui semblen inventats.…
El 1957 Josep M. Espinàs va conèixer un Priorat del qual, amb l'excepció del vi, se'n tenien molt poques notícies, en una època en què encara es traginava el raïm en rucs i s'anava a buscar l'aigua a la font amb àmfores. En el llibre A la taula dels altres, l'escriptor camina per aquesta comarca durant la verema i passeja per uns pobles on un foraster és una raresa. Espinàs esmorza i conversa amb la gent que troba a les vinyes i coneix una sèrie de personatges curiosos que, a través de la mirada de l'escriptor, hi apareixen molt ben retratats. El que era una crònica de viatge, fidel a la realitat, ara s'ha convertit en una narració que reviu un món que forma part del nostre passat.L'últim traginer: A peu pel Pallars i la Vall d'Aran
Par Josep Maria Espinàs. 1957
Espinàs converteix l'experiència de la caminada en una crònica viva en la qual el lector s'aventura amb l'escriptor per camins…
desconeguts del Pallars i la Vall d'Aran. L'últim traginer ens transporta a un temps en què el Pallars i la Vall Aran no tenien estacions d'esquí, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i la centraleta de telèfons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de menjador d'una antiga fonda. El lector s'aventura amb l'escriptor pels camins i les valls d'aquestes contrades, en una crònica que reviu un món rural perdut i nostàlgic de mitjan anys cinquanta. Josep M. Espinàs, a través d'aquesta crònica del 1956, reviu uns fets, uns personatges i un paisatge que avui ja formen part del passat, però que l'autor manté vius per sempre amb el seu testimoni de narració viva.Viatge a la frontera de la llengua: A peu per la Llitera
Par Josep Maria Espinàs. 1990
On és exactament la Llitera? Com s'hi viu? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per…
caminar i descobrir ha dut a Josep M. Espinàs, aquesta vegada, a una terra plena d'interrogants per a molta gent. On és exactament la Llitera? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir va dur Josep M. Espinàs a una terra de pas plena d'interrogants per a molta gent. El 1990, caminant per la Llitera amb sol i amb tempestes, amb totes les sorpreses d'un viatge com aquest, Espinàs converteix l'experiència d'anar a peu en una narració viva, en una crònica que es llegeix com si el lector també s'aventurés amb l'escriptor per camins desconeguts. "Tota la Llitera a peu?, això no ho ha fet mai ningú!", li van dir els lliterans. Viatge a la frontera de la llengua és una obra excepcional en la literatura de viatges de Josep M. Espinàs, tant per l'escenari com pels fets que s'hi narren. Amb aquest llibre, l'autor aporta un testimoni directe i apassionat dels pobles de la comarca.No-coses
Par Byung-Chul Han. 2021
Ja no habitem la terra i el cel, sinó Google Earth i el núvol.La informació domina el nostre entorn de…
vida, i les coses palpables passen cada cop més a un segon pla. El món com a esfera d'informació se superposa al món com a constel·lació de coses, i aquesta transició modifica substancialment la nostra percepció i relació amb el món. Byung-Chul Han analitza amb brillantor aquesta deriva, defensa la màgia de les coses i reflexiona sobre allò que es perd en el soroll de la informació. BYUNG-CHUL HAN (Seül, 1959)És un filòsof i assagista d'origen sud-coreà, professor de la Universitat de les Arts de Berlín. Escriu en alemany i és considerat com un dels filòsofs més destacats del pensament contemporani.Infocràcia: La digitalització i la crisi de la democràcia
Par Byung-Chul Han. 2021
Una anàlisi sagaç del règim de la informació, el nou govern a què estem sotmesos, pel filòsof més llegit del…
segle XXI. La digitalització avança inexorablement. Atordits pel frenesí de la comunicació i la informació, ens sentim impotents davant del tsunami de dades que desplega forces destructives i deformants. La digitalització també afecta l'esfera política i provoca greus trastorns en el procés democràtic. Les campanyes electorals són guerres dinformació que es lliuren amb tots els mitjans tècnics i psicològics imaginables.Els bots —els comptes falsos automatitzats a les xarxes socials— difonen notícies falses i discursos d'odi i influeixen en la formació de l'opinió pública. Els exèrcits de trolls intervenen en les campanyes apuntalant la desinformació. Les teories de la conspiració i la propaganda dominen el debat polític. Per mitjà de la psicometria i la psicopolítica digital s'intenta influir en el comportament electoral i evitar les decisions conscients. El nou assaig de Byung-Chul Han descriu la crisi de la democràcia i l'atribueix al canvi estructural de l'esfera pública al món digital. També dóna un nom a aquest fenomen: infocràcia.