Résultats de recherche de titre
Articles 1 à 18 sur 18

El delta de les paraules
Par Cesk Freixas. 2020
«La pèrdua del meu pare i l'arribada de la meva filla van foradar-me i curar-me el cor en menys d'un…
mes de diferència. D'aquell sotrac n'han nascut molts d'aquests versos. La vida hi fa la resta. Espero que aquest llibre t'acompanyi. Per guarir la pell ferida: per això serveix la poesia.»Cesk Freixas Entès com un riu, a El delta de les paraules (Rosa Dels Vents, 2020) hi flueixen poemes de temàtica crítica i universal, que acaben en una desembocadura on s'acumulen les paraules per ser dites, per ser escoltades, per ser llegides. Per ser compartides. L'autor, que mesura exactament el que vol transmetre, reivindica aquesta idea des de la «Font» fins al «Delta»: la paraula, la poesia, com a eina actual per expressar-nos, com a sinònim de cultura reposada i xarxa orgànica, com a contrapunt a l'era de Twitter en què vivim. Sense pressa, perquè a El delta de les paraules és on comença el diàleg.
Fauna o amor
Par Suu. 2020
Fauna o amor estrena Contraveu, la col·lecció de poesia i textos breus de Rosa dels Vents que arrenca aquest any.…
Tinc clar que no soc escriptora, però la idea de compartir els meus pensaments sense música i sense cantar em fa sentir alhora vertigen i curiositat. Com s'imaginarà la gent la veu que narra els meus microrelats o els meus poemes? Els llegiran en veu alta? Els cantaran com si fossin cançons? Tinc clar que no soc escriptora, però, si m'ho permets, em fa il·lusió jugar a ser-ho. Suu
Cançons impossibles
Par Marc Parrot. 2020
El cantant i compositor Marc Parrot, ens endinsa en el seu mon particular gràcies als seus poemes. Il·lustrat per Ohiane…
Inchaustegui M'he dedicat a compondre cançons des d'abans de ser qui havia de ser. Ho he fet sempre com una necessitat que em porta a resoldre no sé ben bé què, com tampoc sé del cert d'on sorgeix. Potser és només que explicar-me representaria una petita conquesta de mi mateix: fer-me meu a còpia d'aquests intents juganers, més o menys encertats. L'objectiu inconscient es va revelant com una mena de premi: la consciència per gaudir més del que ja sé i que em fa veure el que desconec com quelcom més interessant. I ja estic preparat per llançar tot el que he escrit al foc.
Liti-o
Par Clara Peya. 2020
La pianista i compositora Clara Peya s'estrena com a autora a la col·lecció «Contraveu» d'aquesta tardor. Il·lustrat per Wara de…
Ormaechea «Liti és una necessitat.Liti és una rutina.És una cicatriu mal curada, un buit que està buit.És aquell gest vulnerable que et permet seguir remant en aquest sòrdid imperi.Liti és negre.Liti és blanc.Un cop de puny a la "normalitat".Liti és 88.Liti és trobar a faltar la melodia i saber que sense ella les meves paraules estan incompletes. Liti també és una barana. Com ho són les carícies i les arrels mullades. Com ho és la fusta i les mans en dansa. Les simfonies que tornen i els ulls que tenen ales. Liti és saber que no estem soles.»
Mentre perds el mon de vista
Par Dolo Beltrán. 2021
La cantant i actriu Dolo Beltran, s'aventura a narrar-nos una història personal i íntima, feta d'imatges a llapis, poesia i…
petits epissodis que formen una vida. Amb il·lustracions de Dolo Beltran «I si miréssim un àlbum de fotos i tots els moments que hi ha immortalitzats es convertissin en poesia? Una manera rítmica i romàntica d'explicar una història. Poesia feta d'imatges, de moments viscuts, flaixos d'una vida. He volgut aventurar-me a descobrir quina història pot explicar un simple àlbum. Un àlbum que podria pertànyer a qualsevol persona que, metòdicament, hi ha anat enganxant fotografies... Perquè hi ha alguna cosa estranya quan observes les fotos i veus tota aquella gent mirant a càmera, intentant immortalitzar el moment, com si perdessin el món de vista. I de cop, quan sona el clic de l'aparell, no hi ha passat ni futur... només la necessitat que aquell moment duri per sempre.»Dolo Beltran
Els germans
Par Terenci. 2015
Els germans planteja un debat, ben viu encara, sobre dos models educatius. Dèmeas, defensor aferrissat de les virtuts formatives de…
la disciplina, educa un dels seus dos fills, Ctesifó, amb rigor i severitat, alhora que confia l’altre, Èsquinus, al seu germà solter Mició, home hel·lenitzat, liberal, sensible i dedicat a l’otium. Però resulta que tots dos pupils cometen entremaliadures semblants, de manera que la severitat antiga es revela ben poc eficaç. És, en definitiva, l’obra que fa reflexionar sobre si l’educació del jovent ha de ser permissiva o repressiva. I el debat queda obert fins al final. Molts crítics consideren Els germans l’obra mestra de Terenci. De fet, apareix al centre de qualsevol debat sobre l’educació, i és un punt de referència en l’Emili de Rousseau (1762) i també en Goethe, que es feia dir Mició pel seu fill August, al qual, al seu torn, li agradava definir-se com Èsquinus.
Els dies que m'habiten
Par Gemma Humet. 2022
La cantant Gemma Humet recull en aquest llibre textos i poemes introspectius que parlen d'amor i de desamor, d'inquietuds vitals,…
d'empoderament femení i sobre la seva condició de dona i mare. «Des que era prou gran per saber escriure, però prou petita per no saber ben bé què volia dir "habitar-me", m'asseia, de nit, al balcó minúscul de la meva habitació, amb un coixí sobre la falda i, al damunt, una llibreta. Escrivia. Escrivia el que pensava, el que em passava, idees, possibles cançons, emocions, contradiccions... Escriure em feia lliure. Em feia volar. De mica en mica, em vaig adonar que tot allò que apuntava en aquells fulls, sovint de manera desordenada, em conformava i m'estructurava els pensaments. I mai no he deixat de fer-ho. Tinc caixes i calaixos i més caixes plens de llibretes que expliquen qui soc i com soc, i, sobretot, per què soc com soc.» A Els dies que m'habiten, Humet recull textos i poemes introspectius, il·lustrats per la Sara Serra, que ens mostren la seva faceta més íntima i propera.
L'art d'estimar
Par Ovidi. 2022
La gran obra llatina de la poesia didàctica sobre l'amor, plena de saviesa, on Ovidi ensenya sobre l'amor sense oblidar…
la ironia, la paròdia i l'humor. Ovidi és el més gran exponent de la poesia didàctica llatina sobre l'amor i L'art d'estimar és la gran obra d'aquest gènere. Dividida en tres grans llibres, Ovidi dedica el primer i el segon als homes. Els explica on trobar dones, com seduir-les i mantenir el seuamor. El llibre tercer va dirigit a les dones, perquè s'enfrontin a la batalla «en igualtat de condicions». Ple de saviesa, Ovidi ensenya sobre l'amor sense oblidar la ironia, la paròdia i l'humor. «Si algú d'aquest poble no coneix l'art d'estimar, que llegeixi aquest poema i, instruït per la seva lectura, que estimi». Són els mots que encapçalen L'art d'estimar. Una lectura sensual i llicenciosa.
Metamorfosis (edició en català)
Par Ovidi. 2022
Les Metamorfosis és una de les obres cabdals de la poesia universal; s’hi narren els canvis de déus, homes i…
dones en animals, plantes o minerals, des dels orígens del món fins a la transformació en estel de l’ànima de Juli Cèsar. Els relats, escrits de manera lleugera i molt sensual, són la mostra més evident del talent, de l’erudició i de la fantasia del poeta, que va aplegar tota la tradició mitològica anterior. Des de la seva aparició, el llibre va esdevenir un veritable vademècum i la font d’informació mitològica més important per a escriptors i artistes.
Cants
Par Safo. 2022
Cants de Safo és una obra precursora i representa un model per a les escriptores que la van seguir, en…
tant que l'autora hi crea un llenguatge nou per expressar l'amor. El nom de la primera poeta de la lírica occidental ens arriba envoltat de misteri. Un misteri que totes les èpoques han volgut desvetllar atribuint-li biografies més o menys fantasioses en una recreació contínua de la seva imatge. Però per damunt de les especulacions sobre la seva vida privada, ens resten els fragments d'una conscient i elaborada art poètica, singularment expressiva dins d'unaaparent senzillesa i creadora d'un llenguatge nou per expressar l'amor. Precursora i model d'escriptores, tant antigues com modernes, Safo ens presenta un món fet a la mesura de la dona, però d'una dona que parla i vol, que deixa sentir la seva veu a través del cant i de la creació poètica.
Antígona
Par Sófocles. 2022
Antígona, de Sòfocles, és segurament l’expressió literària antiga més sublim del conflicte humà entre els dictats de la consciència pròpia…
i les lleis establertes pels homes. Creont, rei de Tebes, ha prohibit sepultar el cadàver de Polinices, que s’ha alçat en armes contra ell. Antígona, però, la germana de Polinices, el desobeeix. I el seu acte i les conseqüències terribles que comporta també són l’expressió del sacrifici personal a causa d’un convenciment que, en aquest cas, té la raó de ser en la pietat entre germans. Ressenya:«La lluita per una justícia que està per damunt d'unes lleis concretes, la lluita pels drets no escrits, no legislats, però inherents en la persona humana..., aquest és el tema de l’Antígona. I per això és una de les tragèdies gregues més valorades.»De la introducció de Joan Castellanos i Vila
Èdip Rei
Par Sófocles. 2022
Molts crítics consideren Èdip Rei l’obra mestra de Sòfocles. Èdip ha esdevingut rei de Tebes, després de vèncer l'Esfinx i…
de casar-se amb Iocasta, vídua del rei Laios. Sense saber-ho, Èdip ha mort el seu pare en una baralla quan tornava de Delfos de consultar l'oracle i s'ha casat amb la seva mare. Una terrible pesta s'ha ensenyorit de Tebes i Èdip cerca les causes de l'infortuni fent una consulta a l'oracle d'Apol·lo a Delfos i també a Tirèsias, el sacerdot endeví de Tebes. La resposta és clara: la pesta s'acabarà quan hagi estat venjada la mort de Laios. Èdip és l'heroi tràgic per antonomàsia: l’home just, intel·ligent, pietós envers els déus, que vol conèixer la veritat pel bé del seu poble, costi el que costi; i que no defalleix en l’intent de descobrir-la, malgrat que, a mesura que s’hi apropa, ja intueix que serà la causa de la seva ruïna. La solució diversa amb què Iocasta i Èdip afrontaran el coneixement de la veritat és també el reflex de dues maneres d’encarar les dificultats vitals.
Els germans
Par Terenci. 2022
Els germans planteja un debat, ben viu encara, sobre dos models educatius. Dèmeas, defensor aferrissat de les virtuts formatives de…
la disciplina, educa un dels seus dos fills, Ctesifó, amb rigor i severitat, alhora que confia l’altre, Èsquinus, al seu germà solter Mició, home hel·lenitzat, liberal, sensible i dedicat a l’otium. Però resulta que tots dos pupils cometen entremaliadures semblants, de manera que la severitat antiga es revela ben poc eficaç. És, en definitiva, l’obra que fa reflexionar sobre si l’educació del jovent ha de ser permissiva o repressiva. I el debat queda obert fins al final. Molts crítics consideren Els germans l’obra mestra de Terenci. De fet, apareix al centre de qualsevol debat sobre l’educació, i és un punt de referència en l’Emili de Rousseau (1762) i també en Goethe, que es feia dir Mició pel seu fill August, al qual, al seu torn, li agradava definir-se com Èsquinus.
Els núvols
Par Aristòfanes. 2022
Els núvols és una sàtira sobre els canvis introduïts en els principis educatius vigents a l’Atenes del segle V a.C.…
Estrepsíades, un pagès ja vell, s'ha casat amb una dona de ciutat, procedent d'una bona família. Fidípides, el seu fill, malcriat per la mare des de petit, s'ha afeccionat als cavalls i ha arruïnat el pare que és perseguit pels seus creditors. Després d'una nit d'insomni, Estrepsíades idea un magnífic pla: portarà el seu fill a l'escola dels sofistes, regentada per Sòcrates, on aprendrà l'art de convèncer amb la paraula. Però el noi es nega a anar-hi i és el vell en persona qui, assetjat pels creditors, decideix acudir al «pensatori». L'aprenentatge, però, resulta un fracàs, ja que Estrepsíades és incapaç d'assimilar res i l'únic que aconsegueix és desesperar Sòcrates amb les seves ximpleries. Una sàtira enginyosa del nou model d'educació que els sofistes anaven introduint en la societat atenesa de l'època i que tanta por devia fer als defensors dels valors tradicionals, perquè els mètodes sofístics ho posaven tot en qüestió: la moral, la virtut, la justícia, la veritat,...
Lisístrata
Par Aristòfanes. 2022
Lisístrata es va estrenar l’any 411 a.C., en un moment crític per Atenes, cada cop més asfixiada per la guerra…
contra Esparta. Durant la llarga guerra del Peloponès, atenesos i espartans deixen de banda les seves llars i els seus deures familiars. Per posar fi a la situació, la bella Lisístrata cridarà les dones dels dos bàndols a una revolta sense precedents: una vaga de sexe que forci la reflexió dels soferts combatents. El doble missatge pacifista i feminista de Lisístrata -i el seu caràcter eventualment vodevilesc- ha fet que sigui l’obra d’Aristòfanes més representada, imitada i adaptada des de mitjan segle XIX ençà, no solament en el teatre de text, sinó també en el teatre musical, en l’òpera, en el cinema i en el còmic, arribant fins i tot a esdevenir una eina simbòlica de denúncia de conflictes armats contemporanis.
El soldat fanfarró
Par Plaute. 2022
El soldat pagat de sí mateix i l’esclau murri còmplice del seu amo, protagonistes d’aquesta obra, són dos dels caràcters…
de Plaute amb més influència en la comèdia europea de tots els temps. A Efes, Pirgopolinices, soldat fanfarró i vanitós, ha segrestat l’amant de Plèusicles, Filocomàsia. Per alliberar-la, Palestrió, esclau de Plèusicles, li para una trampa: fa veure que la cortesana Acrotelèucia, que fingeix ser l’esposa del veí ancià del soldat, Periplectomen, se n’ha enamorat perdudament de Pirgopolinices. Aquest, convençut d’haver fet una bona conquesta, es desempallega de Filocomàsia. Mentrestant, Periplectomen, fingint indignació per la gosadia del soldat, li prepara una bona pallissa.
Medea
Par Eurípides. 2022
Amb Medea Eurípides dona el tret de sortida d'un dels caràcters femenins que més han seduït literats, cineastes i creadors…
plàstics del segle XX. Medea és un dels personatges femenins més polièdrics de la tragèdia de tots els temps: dona i fetillera, esposa i amant, filla, germana i mare, símbol de la dona humiliada i venjadora fins a l'extrem del seu propi dolor. Abandonada pel seu espòs Jàson, que vol casar-se amb la filla del rei de Corint, se sent enganyada i menystinguda i actua en conseqüència: primer assassina la seva rival i després mata els fills que ha tingut amb Jàson. Eurípides va néixer a Salamina cap al 480 aC i amb Èsquil i Sòfocles és un dels tres grans poetes tràgics. Va escriure al voltant de noranta obres, entre les quals Alcestis, Les suplicants i Electra i, tot i no tenir gaire èxit en la vida, va obtenir quatre premis en els concursos actuals atenencs. Després de la seva mort cap al406 aC a la cort del rei Arquelau de Macedònia, on s'havia traslladat, la seva fama va escampar-se per tot el món grec. Les seves obres traspuen un gran escepticisme envers les creences religioses i un apropament a la forma humana de tractar i de resoldre els problemes.
Entreacte
Par Rut Vidal Oltra. 2023
Una novel·la esperpèntica, divertida, que narra els embolics d'una família en la qual res és el que sembla. La Sofia…
organitza una trobada amb els seus quatre fills a la casa d'estiueig de l'Empordà per escampar les cendres del pare, un reconegut director de teatre, i llegir el seu testament. El cap de setmana, però, es converteix en una trobada tensa a causa dels secrets que amaguen els membres de la família, les enveges que traspuen, les confessions que es revelen i els retrets inevitables que sorgeixen quan finalment el notari, un amic de la família, obre el testament i llegeix les últimes voluntats del pare. «Va baixar al menjador desitjant no trobar-se ningú. Havia de pensar quina estratègia li calia seguir i necessitava un cafè per fer-ho. Si ho destapava tot, la Sofia sabria que s'havia separat i que ho havia amagat. Això podia ser un drama en tres actes i no estava disposada a aguantar-ho. Si no deia res, s'hauria de menjar els punys davant de l'Eva. Com podia ser tan truja, la seva germana?».