Résultats de recherche de titre
Articles 1 à 14 sur 14

La vida mentidera dels adults
Par Elena Ferrante. 2020
L'autora de la saga «L'amiga genial» torna per recordar-nos per què fascina a 30.000.000 de lectors en 42 països i…
per què és l'enigma més gran de la literatura actual. «Dos anys abans de marxar de casa, el meu pare va dir a la meva mare que jo era molt lletja.» Així comença aquesta novel·la extraordinària sobre el descobriment de la mentida, de l'amor i del sexe, narrada per la inoblidable Giovanna, una jove que s'entesta a conèixer la seva tieta Vittoria, incomprensiblement desapareguda de les converses i dels àlbums de fotografies familiars. Amb això desencadenarà, sense saber-ho, l'enfonsament de la seva família intel·lectual i burgesa, perfecta només en aparença. Mestra absoluta de la intriga, Ferrante nodreix la trama de sorpreses i lliga prodigiosament la misteriosa història familiar i amorosa a un braçalet que passa de mà en mà. No hi ha ningú com l'autora per descriure la complexitat de les passions humanes i totes les intermitències del pensament i del cor. Ressenyes:«La veu de Ferrante ens guia, ens sacseja, ens arrossega [...] i ens fa estimar i odiar cadascun dels seus personatges. La Giovanna no pot deixar de mirar. Nosaltres tampoc: volem, hem de saber, costi el que costi.»Antonella Lattanzi, La Stampa «La revelació més transcendent de la narrativa europea durant l'últim quart de segle.»Robert Saladrigas, La Vanguardia «A la meva tauleta de nit hi tinc els diaris de Virginia Woolf, els relats de Txékhov i les novel·les d'Elena Ferrante.»Leïla Slimani «Una força evocadora, despietada i inèdita fins avui.»Titti Marrone, Il Mattino «Aquesta vegada Ferrante va directa a guanyar el Premi Strega. [...] Una nova saga imprescindible.»Davide Turrini, Il Fatto Quotidiano «La seva veu narrativa té un timbre inequívoc i personalíssim: és capaç de [...] crear unjo que inunda la pàgina fins a tornar-se de carn i ossos davant dels nostres ulls.»Laura Fortini, Il Manifesto «La protagonista està tan ben dibuixada i el seu patiment és tan palpable que ens fa desitjar la redempció, o almenys una mica de pau per a aquesta ànima amiga, pròxima, familiar, germana. Una gran novel·la, densa i complexa, per llegir subratllant cada pàgina, amb una profunditat que provoca vertigen.»Critica Letteraria «Les novel·les d'Elena Ferrante m'han lligat a la butaca, llegint i celebrant.»Juan Marsé «Res del que llegim sobre Ferrante ens prepara per a la ferocitat de les seves novel·les.»The New York Times «Soc fan de les seves novel·les.»Zadie Smith «Els seus personatges femenins són veritables obres d'art.»El País
Contra-diccions: Un foc creuat sobre el món contemporani
Par Beth Gali. 2013
Contra-diccions és el resultat d’una recerca narrativa a través de diàlegs virtuals a catorze bandes que transcorren en espais i…
temps diferents. Un relat que apassiona per la sinceritat i la claredat com s’expressen les idees i on, sovint, l’autora sembla jugar voluntàriament a fet i amagar amb el lector. El mes de febrer del 2009, Beth Galí viatjà a Bòston per entrevistar Noam Chomsky, professor emèrit del departament de lingüística del Massachusetts Institute of Technology i activista impenitent i mordaç. Aquella primera conversa amb Chomsky va empènyer l’autora a seguir explorant el món contemporani per mitjà de converses amb intel·lectuals, politòlegs, filòsofs, biòlegs, artistes i escriptors, amb els que ha anat teixint una xarxa de diàlegs —convertida més tard en un assaig dialogat— on les converses s’entrellacen i s’organitzen entorn dels temes més candents del moment actual.
Els germans
Par Terenci. 2015
Els germans planteja un debat, ben viu encara, sobre dos models educatius. Dèmeas, defensor aferrissat de les virtuts formatives de…
la disciplina, educa un dels seus dos fills, Ctesifó, amb rigor i severitat, alhora que confia l’altre, Èsquinus, al seu germà solter Mició, home hel·lenitzat, liberal, sensible i dedicat a l’otium. Però resulta que tots dos pupils cometen entremaliadures semblants, de manera que la severitat antiga es revela ben poc eficaç. És, en definitiva, l’obra que fa reflexionar sobre si l’educació del jovent ha de ser permissiva o repressiva. I el debat queda obert fins al final. Molts crítics consideren Els germans l’obra mestra de Terenci. De fet, apareix al centre de qualsevol debat sobre l’educació, i és un punt de referència en l’Emili de Rousseau (1762) i també en Goethe, que es feia dir Mició pel seu fill August, al qual, al seu torn, li agradava definir-se com Èsquinus.
Una fabulosa novel·la riu en quatre entregues, que perdurarà com a una de les obres mestres de la literatura del…
segle XXI. Una tetralogia fascinadora que té com a teló de fons la ciutat de Nàpols a mitjans de segle passat, i la Lenù i la Lila com a protagonistes, dues dones joves que tot just comencen a aprendre a governar la seva vida en un entorn ben difícil. La relació sovint tempestuosa entre ambdues ve acompanyada d'un cor de veus que donen cos a la història i que ens mostren la realitat d'un barri pobre, habitat per gent humil que obeeix sense dir ni piu la llei del més fort. Però en les quatre novel·les trobem personatges de carn i ossos, que ens intriguen i ens captiven per la força i la urgència de les seves emocions, així com per la manera en què aconsegueixen seguir endavant amb la empenta de la seva intel·ligència. «Volia explicar només la vida de duesdones -diu l'autora-. I per fer-ho era necessari filtrar la història en el transfons de les seves existències, les coses que d'una manera o altra tenien a veure amb elles. M'agradaria que el relat contribuís a contemplar en termes narratius un pedaç de la història d'Itàlia.». La crítica ha dit:«Les novel·les d'Elena Ferrante m'han tingut lligat a la butaca, llegint i celebrant unes pàgines on l'emoció mai no és banal: el dolor i l'alegria de sentir-se vius són allà per a què que el lector se'ls faci seus».Juan Marsé «El més meravellós de l'enigma Ferrante és que podem concentrar-nos només en les seves obres».Roberto Saviano «Estimo tant la Lenù... Vaig plorar llegint-la».Jonathan Franzen «Res del que llegim sobre Elena Ferrante ens prepara per a la ferocitat de les seves novel·les. [...] Expliquen una història de dones amb tanta sinceritat que, en lloc d'observar una vida, hom quasi sembla experimentar-la en primera persona».The New York Times «La primera obra italiana en dècades mereixedora el Premi Nobel».The Guardian «A la meva tauleta de nit hi ha els diaris de Virgina Woolf, els contes de Txékhov i les novel·les d'Elena Ferrante».Leïla Slimani «Soc fan de les seves novel·les, que aborden amb tots els ets i uts l'amistat tal com l'entenem les dones».Zadie Smith «M'ha corprès. M'ha causat un gran impacte».Elizabeth Strout «Quan una lectora entra en aquestes pàgines, comença a sentir coses que ha viscut, que ha patit, que ha gaudit, i les sent explicades per primera vegada des d'un altre lloc, lluny dels llocs comuns, de la ideologia, de la militància».Roberto Saviano «La revelació més transcendent de la narrativa europea en el darrer quart de segle».Robert Saladrigas, La Vanguardia
Antígona
Par Sófocles. 2022
Antígona, de Sòfocles, és segurament l’expressió literària antiga més sublim del conflicte humà entre els dictats de la consciència pròpia…
i les lleis establertes pels homes. Creont, rei de Tebes, ha prohibit sepultar el cadàver de Polinices, que s’ha alçat en armes contra ell. Antígona, però, la germana de Polinices, el desobeeix. I el seu acte i les conseqüències terribles que comporta també són l’expressió del sacrifici personal a causa d’un convenciment que, en aquest cas, té la raó de ser en la pietat entre germans. Ressenya:«La lluita per una justícia que està per damunt d'unes lleis concretes, la lluita pels drets no escrits, no legislats, però inherents en la persona humana..., aquest és el tema de l’Antígona. I per això és una de les tragèdies gregues més valorades.»De la introducció de Joan Castellanos i Vila
Èdip Rei
Par Sófocles. 2022
Molts crítics consideren Èdip Rei l’obra mestra de Sòfocles. Èdip ha esdevingut rei de Tebes, després de vèncer l'Esfinx i…
de casar-se amb Iocasta, vídua del rei Laios. Sense saber-ho, Èdip ha mort el seu pare en una baralla quan tornava de Delfos de consultar l'oracle i s'ha casat amb la seva mare. Una terrible pesta s'ha ensenyorit de Tebes i Èdip cerca les causes de l'infortuni fent una consulta a l'oracle d'Apol·lo a Delfos i també a Tirèsias, el sacerdot endeví de Tebes. La resposta és clara: la pesta s'acabarà quan hagi estat venjada la mort de Laios. Èdip és l'heroi tràgic per antonomàsia: l’home just, intel·ligent, pietós envers els déus, que vol conèixer la veritat pel bé del seu poble, costi el que costi; i que no defalleix en l’intent de descobrir-la, malgrat que, a mesura que s’hi apropa, ja intueix que serà la causa de la seva ruïna. La solució diversa amb què Iocasta i Èdip afrontaran el coneixement de la veritat és també el reflex de dues maneres d’encarar les dificultats vitals.
Els germans
Par Terenci. 2022
Els germans planteja un debat, ben viu encara, sobre dos models educatius. Dèmeas, defensor aferrissat de les virtuts formatives de…
la disciplina, educa un dels seus dos fills, Ctesifó, amb rigor i severitat, alhora que confia l’altre, Èsquinus, al seu germà solter Mició, home hel·lenitzat, liberal, sensible i dedicat a l’otium. Però resulta que tots dos pupils cometen entremaliadures semblants, de manera que la severitat antiga es revela ben poc eficaç. És, en definitiva, l’obra que fa reflexionar sobre si l’educació del jovent ha de ser permissiva o repressiva. I el debat queda obert fins al final. Molts crítics consideren Els germans l’obra mestra de Terenci. De fet, apareix al centre de qualsevol debat sobre l’educació, i és un punt de referència en l’Emili de Rousseau (1762) i també en Goethe, que es feia dir Mició pel seu fill August, al qual, al seu torn, li agradava definir-se com Èsquinus.
Els núvols
Par Aristòfanes. 2022
Els núvols és una sàtira sobre els canvis introduïts en els principis educatius vigents a l’Atenes del segle V a.C.…
Estrepsíades, un pagès ja vell, s'ha casat amb una dona de ciutat, procedent d'una bona família. Fidípides, el seu fill, malcriat per la mare des de petit, s'ha afeccionat als cavalls i ha arruïnat el pare que és perseguit pels seus creditors. Després d'una nit d'insomni, Estrepsíades idea un magnífic pla: portarà el seu fill a l'escola dels sofistes, regentada per Sòcrates, on aprendrà l'art de convèncer amb la paraula. Però el noi es nega a anar-hi i és el vell en persona qui, assetjat pels creditors, decideix acudir al «pensatori». L'aprenentatge, però, resulta un fracàs, ja que Estrepsíades és incapaç d'assimilar res i l'únic que aconsegueix és desesperar Sòcrates amb les seves ximpleries. Una sàtira enginyosa del nou model d'educació que els sofistes anaven introduint en la societat atenesa de l'època i que tanta por devia fer als defensors dels valors tradicionals, perquè els mètodes sofístics ho posaven tot en qüestió: la moral, la virtut, la justícia, la veritat,...
Lisístrata
Par Aristòfanes. 2022
Lisístrata es va estrenar l’any 411 a.C., en un moment crític per Atenes, cada cop més asfixiada per la guerra…
contra Esparta. Durant la llarga guerra del Peloponès, atenesos i espartans deixen de banda les seves llars i els seus deures familiars. Per posar fi a la situació, la bella Lisístrata cridarà les dones dels dos bàndols a una revolta sense precedents: una vaga de sexe que forci la reflexió dels soferts combatents. El doble missatge pacifista i feminista de Lisístrata -i el seu caràcter eventualment vodevilesc- ha fet que sigui l’obra d’Aristòfanes més representada, imitada i adaptada des de mitjan segle XIX ençà, no solament en el teatre de text, sinó també en el teatre musical, en l’òpera, en el cinema i en el còmic, arribant fins i tot a esdevenir una eina simbòlica de denúncia de conflictes armats contemporanis.
El soldat fanfarró
Par Plaute. 2022
El soldat pagat de sí mateix i l’esclau murri còmplice del seu amo, protagonistes d’aquesta obra, són dos dels caràcters…
de Plaute amb més influència en la comèdia europea de tots els temps. A Efes, Pirgopolinices, soldat fanfarró i vanitós, ha segrestat l’amant de Plèusicles, Filocomàsia. Per alliberar-la, Palestrió, esclau de Plèusicles, li para una trampa: fa veure que la cortesana Acrotelèucia, que fingeix ser l’esposa del veí ancià del soldat, Periplectomen, se n’ha enamorat perdudament de Pirgopolinices. Aquest, convençut d’haver fet una bona conquesta, es desempallega de Filocomàsia. Mentrestant, Periplectomen, fingint indignació per la gosadia del soldat, li prepara una bona pallissa.
Medea
Par Eurípides. 2022
Amb Medea Eurípides dona el tret de sortida d'un dels caràcters femenins que més han seduït literats, cineastes i creadors…
plàstics del segle XX. Medea és un dels personatges femenins més polièdrics de la tragèdia de tots els temps: dona i fetillera, esposa i amant, filla, germana i mare, símbol de la dona humiliada i venjadora fins a l'extrem del seu propi dolor. Abandonada pel seu espòs Jàson, que vol casar-se amb la filla del rei de Corint, se sent enganyada i menystinguda i actua en conseqüència: primer assassina la seva rival i després mata els fills que ha tingut amb Jàson. Eurípides va néixer a Salamina cap al 480 aC i amb Èsquil i Sòfocles és un dels tres grans poetes tràgics. Va escriure al voltant de noranta obres, entre les quals Alcestis, Les suplicants i Electra i, tot i no tenir gaire èxit en la vida, va obtenir quatre premis en els concursos actuals atenencs. Després de la seva mort cap al406 aC a la cort del rei Arquelau de Macedònia, on s'havia traslladat, la seva fama va escampar-se per tot el món grec. Les seves obres traspuen un gran escepticisme envers les creences religioses i un apropament a la forma humana de tractar i de resoldre els problemes.
Cròniques del mal d'amor: L'amor que molesta, Els dies de l'abandonament, La filla fosca
Par Elena Ferrante. 2006
El debut literari d'Elena Ferrante, previ a la publicació de la tetralogia que la va catapultar a l'olimp dels escriptors.…
Cròniques del mal d'amor reuneix les tres novel·les que han convertit Elena Ferrante en una de les veus més prestigioses de la literatura italiana contemporània. L'amor que molesta és la novel·la que va revelar el talent de l'autora. Hi explora amb crueltat i passió la relació de la Delia amb la seva mare, l'Amalia. El segon, Els dies de l'abandonament, explica la història angoixant d'una jove mare de dos fills que es veu abocada a un pou profund quan el marit l'abandona. Tanca la trilogia La filla fosca, on trobem la Leda. La coincidència amb alguns personatges d'una família inquietant desencadenarà un reguitzell de reflexions i tot de records al voltant dels orígens, la maternitat i la llibertat.
La frantumaglia: Un viatge al cor de l'escriptura
Par Elena Ferrante. 2003
Un volum en el qual es recullen, en forma de cartes o d'entrevistes, les fonts d'inspiració de l'Elena Ferrante i…
on s'explica què significa per a ella la feina d'escriure. «Saps quan et ronden pel cap les notes d'una peça, i després, quan et poses a cantar-la, la cançó és totalment diferent de la que t'obsessionava? O quan tens molt present el racó d'un carrer, però no saps on queda? Per donar un nom a aquests fragments faig servir una paraula que és de la meva mare: frantumaglia. Són bocins i trossos que venen de no se sap on i que fan soroll, fins i tot molesten», comentava Ferrante amb la seva editora, Sandra Ozzola, la primavera del 2015. La Frantumaglia són els trossos que habiten el laboratori d'Elena Ferrante des que va començar a escriure, a començament dels anys noranta, fins avui, quan la crítica i el públic ja aclamen aquesta figura com un clàssic contemporani. Llegir aquest llibre és com obrir els calaixosde la taula de Ferrante i fixar la mirada en el com i en el perquè Ferrante va escriure primer les tres novel·les de Cròniques del desamor i després l'esplèndida saga de Les dues amigues.
Entreacte
Par Rut Vidal Oltra. 2023
Una novel·la esperpèntica, divertida, que narra els embolics d'una família en la qual res és el que sembla. La Sofia…
organitza una trobada amb els seus quatre fills a la casa d'estiueig de l'Empordà per escampar les cendres del pare, un reconegut director de teatre, i llegir el seu testament. El cap de setmana, però, es converteix en una trobada tensa a causa dels secrets que amaguen els membres de la família, les enveges que traspuen, les confessions que es revelen i els retrets inevitables que sorgeixen quan finalment el notari, un amic de la família, obre el testament i llegeix les últimes voluntats del pare. «Va baixar al menjador desitjant no trobar-se ningú. Havia de pensar quina estratègia li calia seguir i necessitava un cafè per fer-ho. Si ho destapava tot, la Sofia sabria que s'havia separat i que ho havia amagat. Això podia ser un drama en tres actes i no estava disposada a aguantar-ho. Si no deia res, s'hauria de menjar els punys davant de l'Eva. Com podia ser tan truja, la seva germana?».