Résultats de recherche de titre
Articles 1 à 15 sur 15

La mateixa pedra: Per què els moments brillants dels catalans acaben en no res?
Par Patrícia Gabancho. 2015
Per què els moments brillants dels catalans acaben en no res? No hi ha dubte que Catalunya té, al llarg…
de la història, moments que, tot i ser brillants, no acaben bé o acaben en no res. Què és el que falla? Aquest llibre fa un recorregut divertit per diversos episodis històrics -poc coneguts i sorprenents- per descobrir-hi unes claus que es repeteixen, prenent en consideració quatre factors: talent, projecte, lideratge i unitat. El talent genera una energia positiva que cal traduir en un projecte col·lectiu i, per tant, en unitat d'acció. Tanmateix, no sempre s'hi arriba. La mateixa pedra proposa una reflexió sobre els ritmes profunds de la història, que pot ser útil a l'hora d'enfrontar els reptes d'avui. Des de la Catalunya de l'any 1000 fins a la declaració de sobirania del Parlament, passant per l'ebullició del 1906, una anotació en el dietari de Joan Maragall, les conspiracions al voltant del compromís de Casp, la Barcelona tolerant de Jaume I, els convulsos anys setanta o la recuperació il·lustrada del segle XVIII viscuda a través de la ciència. Què els va faltar, a aquests moments esplèndids, per fer el ple? Som capaços, avui, de trencar el malefici?
La vida mentidera dels adults
Par Elena Ferrante. 2020
L'autora de la saga «L'amiga genial» torna per recordar-nos per què fascina a 30.000.000 de lectors en 42 països i…
per què és l'enigma més gran de la literatura actual. «Dos anys abans de marxar de casa, el meu pare va dir a la meva mare que jo era molt lletja.» Així comença aquesta novel·la extraordinària sobre el descobriment de la mentida, de l'amor i del sexe, narrada per la inoblidable Giovanna, una jove que s'entesta a conèixer la seva tieta Vittoria, incomprensiblement desapareguda de les converses i dels àlbums de fotografies familiars. Amb això desencadenarà, sense saber-ho, l'enfonsament de la seva família intel·lectual i burgesa, perfecta només en aparença. Mestra absoluta de la intriga, Ferrante nodreix la trama de sorpreses i lliga prodigiosament la misteriosa història familiar i amorosa a un braçalet que passa de mà en mà. No hi ha ningú com l'autora per descriure la complexitat de les passions humanes i totes les intermitències del pensament i del cor. Ressenyes:«La veu de Ferrante ens guia, ens sacseja, ens arrossega [...] i ens fa estimar i odiar cadascun dels seus personatges. La Giovanna no pot deixar de mirar. Nosaltres tampoc: volem, hem de saber, costi el que costi.»Antonella Lattanzi, La Stampa «La revelació més transcendent de la narrativa europea durant l'últim quart de segle.»Robert Saladrigas, La Vanguardia «A la meva tauleta de nit hi tinc els diaris de Virginia Woolf, els relats de Txékhov i les novel·les d'Elena Ferrante.»Leïla Slimani «Una força evocadora, despietada i inèdita fins avui.»Titti Marrone, Il Mattino «Aquesta vegada Ferrante va directa a guanyar el Premi Strega. [...] Una nova saga imprescindible.»Davide Turrini, Il Fatto Quotidiano «La seva veu narrativa té un timbre inequívoc i personalíssim: és capaç de [...] crear unjo que inunda la pàgina fins a tornar-se de carn i ossos davant dels nostres ulls.»Laura Fortini, Il Manifesto «La protagonista està tan ben dibuixada i el seu patiment és tan palpable que ens fa desitjar la redempció, o almenys una mica de pau per a aquesta ànima amiga, pròxima, familiar, germana. Una gran novel·la, densa i complexa, per llegir subratllant cada pàgina, amb una profunditat que provoca vertigen.»Critica Letteraria «Les novel·les d'Elena Ferrante m'han lligat a la butaca, llegint i celebrant.»Juan Marsé «Res del que llegim sobre Ferrante ens prepara per a la ferocitat de les seves novel·les.»The New York Times «Soc fan de les seves novel·les.»Zadie Smith «Els seus personatges femenins són veritables obres d'art.»El País
1 de març de 1951: la vaga dels tramvies
Par Francesc Vilanova. 1939
La vaga dels tramvies, iniciada l’1 de març de 1951, constitueix sens dubte un dia que ha fet història i…
que ens ha forjat com a poble. L’1 de març de 1951, a Barcelona, milers de ciutadans es van negar a agafar els tramvies per protestar contra l’augment del preu dels bitllets. Com es podia combatre una vaga d’usuaris en plena dictadura? Les lleis franquistes prohibien un munt d’activitats, però no havien previst la possibilitat de castigar aquells que es neguessin a utilitzar un servei públic. Aquesta protesta popular, que denunciava la incompetència i la corrupció moral del poder, i la posterior vaga general van esdevenir una referència inexcusable per a la lluita contra la dictadura. I van ser el punt de partida per a deixar enrere la resignació i el fatalisme de la postguerra i la descoberta que valia la pena lluitar i plantar cara.
La bullanga de Barcelona: La ciutat en flames. 25 de juliol de 1835
Par Jordi Roca, Núria Miquel. 2021
Barcelona: la ciutat en flames El 25 de juliol de 1835 va tenir lloc a Barcelona una revolta popular en…
què es van cremar diversos convents. Va començar a la plaça de braus d'El Torín de la Barceloneta, des d'on es va estendre ràpidament per tota la ciutat. Els dies següents, els aldarulls van culminar amb l'assalt i destrucció de la primera fàbrica que funcionava amb l'energia del vapor i l'assassinat del governador militar. Abans ja s'havien produït revoltes, però aquesta bullanga -en un context de guerra contra el carlisme i de profunda transformació econòmica- convertirà Barcelona en la ciutat capdavantera del procés revolucionari liberal a la monarquia espanyola en els següents vuit anys. Altres ciutats encendran la teia de la revolució, però cap altra com Barcelona serà capaç de fer caure governs i fer trontollar la monarquia.
Contra-diccions: Un foc creuat sobre el món contemporani
Par Beth Gali. 2013
Contra-diccions és el resultat d’una recerca narrativa a través de diàlegs virtuals a catorze bandes que transcorren en espais i…
temps diferents. Un relat que apassiona per la sinceritat i la claredat com s’expressen les idees i on, sovint, l’autora sembla jugar voluntàriament a fet i amagar amb el lector. El mes de febrer del 2009, Beth Galí viatjà a Bòston per entrevistar Noam Chomsky, professor emèrit del departament de lingüística del Massachusetts Institute of Technology i activista impenitent i mordaç. Aquella primera conversa amb Chomsky va empènyer l’autora a seguir explorant el món contemporani per mitjà de converses amb intel·lectuals, politòlegs, filòsofs, biòlegs, artistes i escriptors, amb els que ha anat teixint una xarxa de diàlegs —convertida més tard en un assaig dialogat— on les converses s’entrellacen i s’organitzen entorn dels temes més candents del moment actual.
A casa
Par Bill Bryson. 2010
Després d’haver recorregut desenes de països pels continents europeu, africà i americà, el controvertit autor de Breu història de gairebé…
tot emprèn un fascinants viatge... per l’interior de casa seva. Un dia, Bill Bryson va pensar que dediquem molt més temps a estudiar les batalles i les guerres de la història que a reflexionar sobre allò del que està feta la pròpia història: segles de gent dedicada a les tasques del dia a dia, menjant, dormint i tractant de viure amb més comoditats, i que la major part dels principals descobriments de la humanitat es troben en la mateixa estructura de casa nostra. D’aquesta manera, inicià un viatge per casa seva amb la ment oberta i la curiositat com a bandera, tot fent petites descobertes que expliquen qui som, d’on venim i quin ha estat el llarg recorregut que hem fet per viure com vivim. En aquesta petita història de la vida domèstica, Bill Bryson es pregunta quan i per què es va inventar la xemeneia, o bé per quin motiu a algú se li va acudir fer forquilles amb quatre puntes, i encara més: sabíeu que la llum que desprèn una nevera moderna és superior a la que podia il·luminar una casa fa tan sols dos cents anys? Bryson aplica la seva insaciable curiositat i enginy irresistible, i ofereix un dels llibres més entretinguts i esclaridors sobre la història de la nostra manera de viure. No us perdeu un sol detall del que s’explica en aquest llibre perquè no us deixarà de sorprendre tot el que desconeixem sobre el que tenim més a l’abast. Ressenya:«Si aquest llibre no us proporciona conversa per als sopars que celebreu durant els propers cinc anys, és que no hi heu posat prou atenció.»People
La desfeta: 11 de setembre de 1714
Par Agustí Alcoberro Pericay. 2021
Setembre de 1714: la desfeta de Catalunya. L'11 de setembre de 1714 els defensors de Barcelona van protagonitzar un darrer…
i heroic combat contra l'absolutisme borbònic. La caiguda de la ciutat va precipitar l'abolició de les constitucions de Catalunya, la fi de l'Estat català, i va iniciar un període caracteritzat per la repressió, la presó i l'exili. El llibre descriu els fets d'aquell dia històric, hora a hora, i també els seus precedents immediats i les seves conseqüències. Ho fa a partir de testimonis molt diversos quant a nacionalitat, opció política, estament, classe o gènere. El resultat és una obra coral, rigorosa, que incorpora les recerques històriques més recents, i alhora un relat vibrant que es fa llegir com una novel·la. Heus aquí els orígens de la nostra Diada Nacional.
L'aixecament de Prats de Molló: L'Exèrcit Català de Macià. 4 de novembre 1926
Par Giovanni C. Cattini. 2021
4 de novembre de 1926, l'Aixecament de Prats de Molló i l'Exèrcit Català El 4 de novembre de 1926 la…
gendarmeria francesa havia avortat un projecte d'invasió del Principat des de Prats de Molló, a la comarca del Vallespir. Hi participaven alguns centenars d'independentistes catalans, i també un grup nodrit d'antifeixistes italians, que comptaven amb uns suports incerts a l'interior de Catalunya, entre els quals hi havia destacats militants de la CNT. Giovanni Cattini ens explica per primera vegada com va anar la persecució de la diplomàcia espanyola contra els exiliats independentistes dels anys vint.
L'ocupació de Catalunya
Par Oriol Dueñas. 2022
L’ocupació de Catalunya per les tropes de Franco va donar inici a un dels períodes més negres de la història…
del país. El 26 de gener de 1939, les tropes de Franco van entrar a Barcelona, en una de les últimes grans accions de la Guerra Civil. Oriol Dueñas ho relata amb tot detall, fent reviure els fets d’uns dies en què, mentre les columnes de tropes nacionals s’obrien pas cap a la ciutat, s’apoderaven de l’Eixample i eren rebudes per simpatitzants que sortien als carrers, milers de catalans emprenien el camí de l’exili, per carreteres, cap a França. El llibre relata la caiguda de Barcelona a mans dels franquistes i també les accions simultànies que van tenir lloc aquells dies, des dels bombardejos a ports del nord del país per evitar que els soldats republicans embarquessin per anar a recolzar els darrers focus de resistència a València, fins al control de les centrals elèctriques dels Pirineus que proveïen la capital catalana.
El somni d'Ulisses: La Mediterrània, de la guerra de Troia a les pasteres
Par José Enrique Ruiz-Domènec. 2021
La Mediterrània, el mar de la història La Mediterrània és un mar aparentment plàcid sobre el qual s'alcen sovint núvols…
negres, un lloc de trobada i alhora de conflictes, bressol dels mites clàssics i de les grans religions monoteistes, escenari de l'eclosió d'algunes de les creacions de la humanitat més enlluernadores i camp de batalla de guerres terribles. Amb una amenitat extraordinària, José Enrique Ruiz-Domènec construeix un retrat elegant d'aquest món mediterrani, des de l'Antiguitat clàssica fins als nostres dies, que integra idees i esdeveniments, figures històriques i literàries, intrigues polítiques i passions humanes, obres d'art i llibres d'una biblioteca universal del coneixement humà. De la mort de Sòcrates a Carlemany, de Marco Polo a Napoleó i als savis d'Egipte, de Trieste a Israel, de la Barcelona olímpica a la guerra dels Balcans, El somni d'Ulisses és la gran obra d'un mestre de la historiografia que, després de quaranta anys d'estudi sobre la Mediterrània i de diversos libres d'èxit, presenta la síntesi definitiva sobre una civilització que ha marcat de forma indeleble el curs de la historia al llarg de tres mil anys. Amb una narració fascinant, un veritable regal per als sentits, l'autor ofereix una reflexió il·luminadora sobre la importància del llegat mediterrani en la cultura mundial, des de la guerra de Troia, que inspirà la poesia èpica d'Homer, fins a les pasteres que avui arriben a la costa i que són la imatge de les nostres pitjors decisions sobre el futur. Un llibre d'història per entendre el present i pensar el futur.
Una fabulosa novel·la riu en quatre entregues, que perdurarà com a una de les obres mestres de la literatura del…
segle XXI. Una tetralogia fascinadora que té com a teló de fons la ciutat de Nàpols a mitjans de segle passat, i la Lenù i la Lila com a protagonistes, dues dones joves que tot just comencen a aprendre a governar la seva vida en un entorn ben difícil. La relació sovint tempestuosa entre ambdues ve acompanyada d'un cor de veus que donen cos a la història i que ens mostren la realitat d'un barri pobre, habitat per gent humil que obeeix sense dir ni piu la llei del més fort. Però en les quatre novel·les trobem personatges de carn i ossos, que ens intriguen i ens captiven per la força i la urgència de les seves emocions, així com per la manera en què aconsegueixen seguir endavant amb la empenta de la seva intel·ligència. «Volia explicar només la vida de duesdones -diu l'autora-. I per fer-ho era necessari filtrar la història en el transfons de les seves existències, les coses que d'una manera o altra tenien a veure amb elles. M'agradaria que el relat contribuís a contemplar en termes narratius un pedaç de la història d'Itàlia.». La crítica ha dit:«Les novel·les d'Elena Ferrante m'han tingut lligat a la butaca, llegint i celebrant unes pàgines on l'emoció mai no és banal: el dolor i l'alegria de sentir-se vius són allà per a què que el lector se'ls faci seus».Juan Marsé «El més meravellós de l'enigma Ferrante és que podem concentrar-nos només en les seves obres».Roberto Saviano «Estimo tant la Lenù... Vaig plorar llegint-la».Jonathan Franzen «Res del que llegim sobre Elena Ferrante ens prepara per a la ferocitat de les seves novel·les. [...] Expliquen una història de dones amb tanta sinceritat que, en lloc d'observar una vida, hom quasi sembla experimentar-la en primera persona».The New York Times «La primera obra italiana en dècades mereixedora el Premi Nobel».The Guardian «A la meva tauleta de nit hi ha els diaris de Virgina Woolf, els contes de Txékhov i les novel·les d'Elena Ferrante».Leïla Slimani «Soc fan de les seves novel·les, que aborden amb tots els ets i uts l'amistat tal com l'entenem les dones».Zadie Smith «M'ha corprès. M'ha causat un gran impacte».Elizabeth Strout «Quan una lectora entra en aquestes pàgines, comença a sentir coses que ha viscut, que ha patit, que ha gaudit, i les sent explicades per primera vegada des d'un altre lloc, lluny dels llocs comuns, de la ideologia, de la militància».Roberto Saviano «La revelació més transcendent de la narrativa europea en el darrer quart de segle».Robert Saladrigas, La Vanguardia
La Catalunya dels furs carlins (1 de novembre de 1874)
Par Lluís Ferran Toledano Gonzàlez. 2022
La relectura del carlisme no és del tot nova, però la recerca de gran abast realitzada per Lluís Ferran Toledano…
Gonzàlez durant dècades construeix un relat sòlid i documentat d'aquest corrent, que contribuí sens dubte a forjar la nostra realitat nacional. Historiar la Catalunya carlina és una bona ocasió per desfer mites i estereotips sobre la Catalunya interior, l'anomenada un xic despectivament «Catalunya del tractor». El carlisme català ha estat una de les cultures polítiques més riques de la Catalunya contemporània, expressió del monarquisme i de la contrarevolució a casa nostra, capaç d'inaugurar un dels cicles guerracivilistes més llargs de l'Europa del segle XIX, comparable a escala global amb els de Colòmbia i el Riu de la Plata. Malgrat les derrotes, es revifà en contextos històrics com el del Sexenni Democràtic (1868-1874), ja en plena societat industrial i burgesa. Aleshores, dirigit pel nou pretendent Carles VII,el carlisme català bastí una xarxa rica de sociabilitat amb cercles i casinos i amb desenes de capçaleres de premsa, mentre aconseguia tretze escons en les eleccions generals del 1871. En un teatre d'operacions particular, s'aixecaren en armes, com hem dit, l'abril del 1872, i no sucumbiren fins a final del 1876.
Cròniques del mal d'amor: L'amor que molesta, Els dies de l'abandonament, La filla fosca
Par Elena Ferrante. 2006
El debut literari d'Elena Ferrante, previ a la publicació de la tetralogia que la va catapultar a l'olimp dels escriptors.…
Cròniques del mal d'amor reuneix les tres novel·les que han convertit Elena Ferrante en una de les veus més prestigioses de la literatura italiana contemporània. L'amor que molesta és la novel·la que va revelar el talent de l'autora. Hi explora amb crueltat i passió la relació de la Delia amb la seva mare, l'Amalia. El segon, Els dies de l'abandonament, explica la història angoixant d'una jove mare de dos fills que es veu abocada a un pou profund quan el marit l'abandona. Tanca la trilogia La filla fosca, on trobem la Leda. La coincidència amb alguns personatges d'una família inquietant desencadenarà un reguitzell de reflexions i tot de records al voltant dels orígens, la maternitat i la llibertat.
La frantumaglia: Un viatge al cor de l'escriptura
Par Elena Ferrante. 2003
Un volum en el qual es recullen, en forma de cartes o d'entrevistes, les fonts d'inspiració de l'Elena Ferrante i…
on s'explica què significa per a ella la feina d'escriure. «Saps quan et ronden pel cap les notes d'una peça, i després, quan et poses a cantar-la, la cançó és totalment diferent de la que t'obsessionava? O quan tens molt present el racó d'un carrer, però no saps on queda? Per donar un nom a aquests fragments faig servir una paraula que és de la meva mare: frantumaglia. Són bocins i trossos que venen de no se sap on i que fan soroll, fins i tot molesten», comentava Ferrante amb la seva editora, Sandra Ozzola, la primavera del 2015. La Frantumaglia són els trossos que habiten el laboratori d'Elena Ferrante des que va començar a escriure, a començament dels anys noranta, fins avui, quan la crítica i el públic ja aclamen aquesta figura com un clàssic contemporani. Llegir aquest llibre és com obrir els calaixosde la taula de Ferrante i fixar la mirada en el com i en el perquè Ferrante va escriure primer les tres novel·les de Cròniques del desamor i després l'esplèndida saga de Les dues amigues.
El Corpus de Sang: 7 de juny de 1640
Par Antoni Simón. 2023
El relat viu i sagnant de la revolta que va desembocar en la ruptura entre Catalunya i la monarquia espanyola.…
El dia 7 de juny de 1640 un gran avalot protagonitzat per una massa de segadors entrats a Barcelona, així com per nombrosos membres de les capes populars de la capital catalana, va acabar amb la vida de Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma i virrei de Catalunya. Les ja molt tenses relacions entre les institucions catalanes i la Cort de Madrid entraren des de llavors en un punt de fissió de no retorn, tot desembocant en un procés revolucionari que portaria a la separació de Catalunya de la monarquia espanyola. L'eminent historiador Antoni Simon ens ofereix un relat viu i detallista d'aquells dies de revolta que van culminar amb l'assenyalada diada del Corpus de Sang, tot donant veu als nombrosos coetanis -pagesos, menestrals, jutges, nobles, eclesiàstics- que a través dels seusdietaris personals i epistolaris van deixar un testimoniatge directe d'un dels episodis més notoris de la Història de Catalunya.