Résultats de recherche de titre
Articles 1 à 7 sur 7
DAISY texte (Téléchargement direct), DAISY texte (Zip), Word (Zip), ePub (Zip)
Littérature (biographies)
Audio avec voix de synthèse
«Los ideales de mis antepasados persisten.» Aquesta no és una història real, però quasi, perquè la mena de persones que…
protagonitzen la gran aventura que és La vida promesa van existir realment a tot Europa. Encara avui, en queden rastres al mig de la selva. Un noi universitari implicat en el Procés d'independència troba, en morir el seu avi, el dietari que el seu besavi va escriure quan tot just era un nen i després un jove. Som als anys vint a la Barcelona llibertària. Un matrimoni d'obrers, tan idealista com utòpic, decideix comprar un tros de selva al Brasil amb la il·lusió de construir-hi de cap i de nou un país perfecte. Una Catalunya nova. El fill té tot just vuit anys quan comença aquella gran aventura de la qual ell anirà deixant constància al dietari. Amb una simplicitat i una tendresa que corprenen, el lector estimarà les il·lusions tan esforçades com utòpiques d'aquells perdedors. És el moment històric en què els carrers es batejaven amb noms com Llibertat, Univers, Fraternitat, Igualtat..., el gran moment dels ideals anàrquics i universalistes. Obrers que parlaven l'esperanto, que eren vegetarians, animalistes... i que creien que amb esforç i dedicació la humanitat podria ser perfecta. Enric Larreula ens diu que d'acord, la gent que vol canviar el món són sempre uns grans ingenus, uns tossuts, però també són sempre els més generosos. I ho perden tot menys l'esperança. Els seus ideals sempre tornen. Potser en aquesta dramàtica història els vells ideals reneixen a través del besnet, que descobreix astorat com les seves lluites ja eren les dels seus avantpassats?
DAISY texte (Téléchargement direct), DAISY texte (Zip), Word (Zip), ePub (Zip)
Musique (biographies), Musique
Audio avec voix de synthèse
En motiu del 30è aniversari de la publicació del mític disc «Quina nit», els Sau ens expliquen totes les anècdotes,…
curiositats de concerts inoblidables i moments irrepetibles. Un dels grups pioners del rock català i de més èxit dels anys 90, deu discos i un munt de cançons que han aconseguit arribar fins els nostres dies. Quina nit és el disc que catapulta Sau a l'èxit al 1990. ha venut més de 100.000 còpies i te un himne, El Boig per tu, la cançó més radiada de la història del nostre país. En el 30è aniversari de la seva publicació, la banda SAU30 ho celebra amb el seu públic amb un concert "Quina nit, Quina lluna, que s'emetrà a TV3 al desembre, una gira que comença al gener i un llibre on Pep Sala i en Joan Capdevila, ens expliquen què va passar durant la creació, enregistrament, promoció i gira d'aquest disc únic. Un munt d'anècdotes i curiositats, que ens transportaran als 90, a concerts inoblidables i moments irrepetibles. Un llibre per recordar Sau, les seves cançons i recordar-nos a nosaltres. Pep Sala és un dels músics més influents de la música catalana. Pianista, guitarrista, compositor, arranjador, lletrista i productor, a Sau, Pep Sala & La Banda del Bar i en solitari. Ha col·laborat amb artistes d'arreu del món com Robbie Robertson, Jackson Browne, Steve Hogarth, Kathy Chiavolla, Joan Manel Serrat, Luz Casal, Josep Carreras, Sergio Dalma, Shakira, Dyango. Joan Capdevila, considerat el tercer Sau, va ser colletrista, manager i cofundador de la banda.
DAISY texte (Téléchargement direct), DAISY texte (Zip), Word (Zip), ePub (Zip)
Musique (biographies)
Audio avec voix de synthèse
Jaume Collell, amb El músic de l’americana vermella, ha escrit la biografia vibrant i plena de vida d’un dels músics…
més excepcionals i desconeguts d’aquest país: Joan Viladomat, i, alhora, la història de la Barcelona del Paral·lel, la més insòlita, bigarrada i divertida que es recorda. Durant els anys vint Barcelona és xauxa: les dones fumen i porten cotxe, els cafès tenen orquestra i als teatres s’hi fa striptease, boxa i circ. Els artistes alcen la indústria del sarau enmig de meuques i crupiers. Joan Viladomat, amb el bigoti conspicu i l’armilla descordada, posa en solfa el vici, del bracet de Garzo, Misterio, Amichatis, els Santpere, també els poetes de l’Espanya negra. Ensinistra cançonetistes a l’acadèmia, ven cuplets per un ou ferrat i toca el piano amb una americana llampant. Es mofa del catalanisme i el feminisme, dels transsexuals i els cubistes. Compon sardanes, tangosi sarsueles del género ínfimo. El músic porta sotana els anys de seminari. Del bressol tèxtil, prop del Ter, el seu «Fumando espero» aviat arriba a les ribes del Plata. El 1926 es fan més de 500 funcions del quadre líric El tango de la cocaína al teatre Victòria. Li editen pasodobles a París i foxtrots a Berlín i Nova York. Dedica «Catalunya plora» a la mort d’Àngel Guimerà, que no para de sonar, d’Emili Vendrell a Los Relámpagos, tal com el popularíssim «El vestir d’en Pasqual», de Núria Feliu a Hidrogenesse. No surt a l’Enciclopèdia Catalana, però els seus èxits s’escampen per Europa i Amèrica, i de Tòquio a Sydney, des dels discos de pissarra fins a la televisió per cable i YouTube.
DAISY texte (Téléchargement direct), DAISY texte (Zip), Word (Zip), ePub (Zip)
Littérature (biographies)
Audio avec voix de synthèse
La primera biografia autoritzada de Carmen Balcells, l'agent literària que va revolucionar el panorama literari en llengua espanyola. Carmen Balcells…
va ser molt més que una agent, va ser un mite. Una combinació afortunada de talent, intel·ligència i ambició la va convertir en un referent internacional de la literatura en llengua espanyola. A l'hora d'escriure'n la biografia, Carme Riera, la qual va tractar amb ella durant gairebé quaranta anys, ha tingut accés a l'arxiu de l'Agència i ha entrevistat familiars, amics, autors, editors i agents. El resultat és el retrat esplèndid d'una figura estimada i temuda, poderosa i polèmica, que va reunir un catàleg insòlit d'autors i ocupa un lloc essencial en la cultura hispànica dels últims setanta anys. Ressenyes:«Carmen Balcells és un emperador romà.»Gonzalo Suárez «Tenir a Balcells era viatjar sempre en primera classe.»Eduardo Mendoza «Amb Balcells hi va guanyar sempre la literatura.»Miquel de Palol «El llegat de Balcells no és menys important que el que deixa un gran escriptor, pintor o músic.»Mario Vargas Llosa
DAISY texte (Téléchargement direct), DAISY texte (Zip), Word (Zip), ePub (Zip)
Littérature (biographies), Femmes (biographies)
Audio avec voix de synthèse
Jordi Rovira retrata la carrera d'èxit de Joana Biarnés, la primera dona fotoperiodista del territori espanyol. La vida de Joana…
Biarnés (1935-2018), la primera fotoperiodista del país, plena d'experiències extraordinàries i desconegudes, va ser la vida d'una pionera que va vèncer tots els prejudicis d'una època. Les seves imatges van captar una etapa clau del segle XX: els anys del Franquisme, amb una Espanya trista i empobrida, i els inicis de la democràcia, les seves aspiracions de llibertat i la il·lusió pel canvi. La mirada de Joana Biarnés va saber captar una societat efervescent i també va recollir el testimoni de catàstrofes, esdeveniments esportius i esdeveniments socials. Davant de la seva càmera van desfilar, retratats d'una manera propera i natural, personatges clau de l'art nacional com Dalí, Buñuel, Lola Flores, Rocío Durcal, Rocío Jurado, Marisol, Massiel, Joan Manuel Serrat o Raphael, i també es van rendir al seu carisma artistes internacionals com Orson Welles, Jack Lemmon, Yul Brinner, Roman Polanski, Clint Eastwood o els Beatles.
DAISY texte (Téléchargement direct), DAISY texte (Zip), Word (Zip), ePub (Zip)
Littérature (biographies), Femmes (biographies), Coutumes et cultures
Audio avec voix de synthèse
Si Pla tenia homenots la Marta té donasses, una munió de dones admirables i admirades a les quals ella ha…
sabut atribuir-los expressament el mot que les defineix. El títol ha donat peu a l'entrada donassa [donása] al Diccionari Normatiu Valencià, «f. Dona que destaca per la seua gran aportació intel·lectual, artística o cívica». Dolors Montserdà, Carmen Karr, Caterina Albert, Francesca Bonnemaison, Margarita Xirgu, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana, Lola Anglada, Conxita Badia, Hermínia Grau, Frederica Montseny, Paulina Pi de la Serra, Remedios Varo, Mercè Rodoreda, Irene Polo, Carme Serrallonga, Carme Leveroni, Aurora Díaz Plaja, Maria Aurèlia Capmany, Maria Àngels Anglada, Mercè Vilaret i Montserrat Roig: descobrim les vides de les protagonistes de la Catalunya moderna des d'una perspectiva informativa molt entretinguda i divertida que capta la complicitat del lector i hi dialoga.Un clàssic de les lletres catalanes revisat i actualitzat amb un epíleg en què s'inclouen totes les donasses que ens han deixat d'ençà de la primera edició de l'any 2006 a Destino.
Braille (abrégé), Braille électronique (abrégé), DAISY texte (Téléchargement direct), DAISY texte (Zip), Word (Zip), ePub (Zip)
Musique (biographies), Musique
Audio avec voix de synthèse, Braille automatisé
Viure la música en directe és una experiència brutal. Sortir de casa, travessar la ciutat, arribar al local i saludar…
els amics. Barrejar-se entre la gent, els llums que s'apaguen, esperar la primera nota, compartir l'excitació. Aquell moment indescriptible en què toquen la teva cançó. Ricky Gil ha viscut molts concerts en primera persona, a dalt de l'escenari amb les seves bandes o com a espectador d'algunes de les figures més monumentals del rock, del blues, del soul, del punk i d'altres gèneres. I a Qui toca aquesta nit? ens convida a reviure'ls amb un gran talent narratiu. Sisa i Melodrama, Ramones, Bob Dylan, Bruce Springsteen, Curtis Mayfield, Gato Pérez, Elvis Costello, PJ Harvey, Toots and the Maytals, Sex Pistols, Els Surfing Sirles, Neil Young o The Pretenders són alguns dels grans noms que protagonitzen aquestes pàgines. Seixanta-quatre concerts des del 1977 fins avui, a sales mítiques barcelonines (del Zeleste a l'Apolo, de la Monumental al Palau d'Esports, del Bikini a l'Studio 54) i també a Londres o a Nova York.«La música que vam estimar s'esvaneix a cada moment, escriu Ricky Gil, però queden per sempre a la memòria aquells instants en què "després de sortir de casa i just abans d'arrancar la Lambretta, tornàvem a preguntar: Qui toca aquesta nit?».