Résultats de recherche de titre
Articles 1 à 15 sur 15

En resum ... o gairebé
Par Stéphane Hessel. 2014
«Una autobiografia intel·lectual, emotiva i inclassificable.» Le Figaro Littéraire «Aquesta acumulació de memòria humana constitueix un tresor de sentit. Haver…
travessat un segle ple d'invents, esperances i horrors, i haver viscut plenament aquesta aventura és el que em dóna legitimitat. Perquè potser he rebut de la vida un deute de sentit, i avui em puc permetre pagar-lo amb el meu testimoni.»Stéphane Hessel A En resum... o gairebé l'agitador de consciències Stéphane Hessel aborda de manera magistral els temes de la indignació i els seus límits, la compassió, l'amor, l'admiració, la resiliència, la reivindicació de la dignitat, la força de les paraules, el compromís polític o la democràcia per transmetre a les noves generacions que cal lluitar dia a dia per recuperar la dignitat i per construir les bases d'un futur comú més just i accessible per a tothom. Una obra reveladora i necessària en la qual la veu de Hessel es barreja amb versos i confidències, amb opinions i records que configuren la trajectòria intel·lectual i personal d'un home bo. Opinions:«Les paraules de Stéphane Hessel desborden el marc d'un simple llibre. Són una crida a obrir els ulls i despertar les nostres consciències. Aquest llibre, per tant, no és una autobiografia en sentit estricte, no mira cap al passat. És una invitació a tenir valor. Recull unes experiències que han resultat exemplars i útils per fer costat a un compromís, a una manera d'enfrontar-se a la vida.»Maren Sell (editor francès)
Des del país dels blancs
Par Ousman Umar. 2021
Després d'un viatge dur de cinc anys travessant el continent africà i el mar, Ousman relata la segona part de…
la seva història, i potser la més dolorosa i difícil: sobreviure al País dels Blancs. Amb tretze anys vaig marxar de la selva de Ghana cap al País dels Blancs. Després de cinc anys, en els quals vaig creuar el desert i tot seguit el mar en pastera, vaig arribar a Barcelona. No imaginava que aleshores començaria el pitjor i, passat un temps, el millor. Vaig viure a la jungla de ciment i d'indiferència, vaig dormir al carrer, vaig passar fam, fred i por i em vaig enfrontar al racisme. Però també vaig viure el feliç acolliment de la meva família catalana. Vaig aprendre a llegir i a escriure, em vaig posar a estudiar i vaig començar a treballar. Fins i tot vaig anar a la universitat. Però com més sabia, més interrogants m'apareixien. "Per què s'ha congelat la muntanya?", vaig preguntar-me en veure la neu per primera vegada. "Llavors Déu no va crear el món en set dies?", vaig plantejar-me quan em van explicar la teoria del big-bang. Quan anava al supermercat no veia menjar, sinó una successió d'objectes de colors vius alineats, però on es podia agafar una cabra? He explorat molts punts de vista al llarg de tot aquest temps: el xamanisme, el cristianisme, l'islam i la ciència. I he après que, al final, tots els éssers humans som iguals: no hi ha res més important que l'amor i el gaudi de la vida sense fer mal als altres. I que l'èxit no és res més que una acumulació de fracassos sense perdre la il·lusió.
Els germans
Par Terenci. 2015
Els germans planteja un debat, ben viu encara, sobre dos models educatius. Dèmeas, defensor aferrissat de les virtuts formatives de…
la disciplina, educa un dels seus dos fills, Ctesifó, amb rigor i severitat, alhora que confia l’altre, Èsquinus, al seu germà solter Mició, home hel·lenitzat, liberal, sensible i dedicat a l’otium. Però resulta que tots dos pupils cometen entremaliadures semblants, de manera que la severitat antiga es revela ben poc eficaç. És, en definitiva, l’obra que fa reflexionar sobre si l’educació del jovent ha de ser permissiva o repressiva. I el debat queda obert fins al final. Molts crítics consideren Els germans l’obra mestra de Terenci. De fet, apareix al centre de qualsevol debat sobre l’educació, i és un punt de referència en l’Emili de Rousseau (1762) i també en Goethe, que es feia dir Mició pel seu fill August, al qual, al seu torn, li agradava definir-se com Èsquinus.
Antígona
Par Sófocles. 2022
Antígona, de Sòfocles, és segurament l’expressió literària antiga més sublim del conflicte humà entre els dictats de la consciència pròpia…
i les lleis establertes pels homes. Creont, rei de Tebes, ha prohibit sepultar el cadàver de Polinices, que s’ha alçat en armes contra ell. Antígona, però, la germana de Polinices, el desobeeix. I el seu acte i les conseqüències terribles que comporta també són l’expressió del sacrifici personal a causa d’un convenciment que, en aquest cas, té la raó de ser en la pietat entre germans. Ressenya:«La lluita per una justícia que està per damunt d'unes lleis concretes, la lluita pels drets no escrits, no legislats, però inherents en la persona humana..., aquest és el tema de l’Antígona. I per això és una de les tragèdies gregues més valorades.»De la introducció de Joan Castellanos i Vila
Èdip Rei
Par Sófocles. 2022
Molts crítics consideren Èdip Rei l’obra mestra de Sòfocles. Èdip ha esdevingut rei de Tebes, després de vèncer l'Esfinx i…
de casar-se amb Iocasta, vídua del rei Laios. Sense saber-ho, Èdip ha mort el seu pare en una baralla quan tornava de Delfos de consultar l'oracle i s'ha casat amb la seva mare. Una terrible pesta s'ha ensenyorit de Tebes i Èdip cerca les causes de l'infortuni fent una consulta a l'oracle d'Apol·lo a Delfos i també a Tirèsias, el sacerdot endeví de Tebes. La resposta és clara: la pesta s'acabarà quan hagi estat venjada la mort de Laios. Èdip és l'heroi tràgic per antonomàsia: l’home just, intel·ligent, pietós envers els déus, que vol conèixer la veritat pel bé del seu poble, costi el que costi; i que no defalleix en l’intent de descobrir-la, malgrat que, a mesura que s’hi apropa, ja intueix que serà la causa de la seva ruïna. La solució diversa amb què Iocasta i Èdip afrontaran el coneixement de la veritat és també el reflex de dues maneres d’encarar les dificultats vitals.
Els germans
Par Terenci. 2022
Els germans planteja un debat, ben viu encara, sobre dos models educatius. Dèmeas, defensor aferrissat de les virtuts formatives de…
la disciplina, educa un dels seus dos fills, Ctesifó, amb rigor i severitat, alhora que confia l’altre, Èsquinus, al seu germà solter Mició, home hel·lenitzat, liberal, sensible i dedicat a l’otium. Però resulta que tots dos pupils cometen entremaliadures semblants, de manera que la severitat antiga es revela ben poc eficaç. És, en definitiva, l’obra que fa reflexionar sobre si l’educació del jovent ha de ser permissiva o repressiva. I el debat queda obert fins al final. Molts crítics consideren Els germans l’obra mestra de Terenci. De fet, apareix al centre de qualsevol debat sobre l’educació, i és un punt de referència en l’Emili de Rousseau (1762) i també en Goethe, que es feia dir Mició pel seu fill August, al qual, al seu torn, li agradava definir-se com Èsquinus.
Els núvols
Par Aristòfanes. 2022
Els núvols és una sàtira sobre els canvis introduïts en els principis educatius vigents a l’Atenes del segle V a.C.…
Estrepsíades, un pagès ja vell, s'ha casat amb una dona de ciutat, procedent d'una bona família. Fidípides, el seu fill, malcriat per la mare des de petit, s'ha afeccionat als cavalls i ha arruïnat el pare que és perseguit pels seus creditors. Després d'una nit d'insomni, Estrepsíades idea un magnífic pla: portarà el seu fill a l'escola dels sofistes, regentada per Sòcrates, on aprendrà l'art de convèncer amb la paraula. Però el noi es nega a anar-hi i és el vell en persona qui, assetjat pels creditors, decideix acudir al «pensatori». L'aprenentatge, però, resulta un fracàs, ja que Estrepsíades és incapaç d'assimilar res i l'únic que aconsegueix és desesperar Sòcrates amb les seves ximpleries. Una sàtira enginyosa del nou model d'educació que els sofistes anaven introduint en la societat atenesa de l'època i que tanta por devia fer als defensors dels valors tradicionals, perquè els mètodes sofístics ho posaven tot en qüestió: la moral, la virtut, la justícia, la veritat,...
Lisístrata
Par Aristòfanes. 2022
Lisístrata es va estrenar l’any 411 a.C., en un moment crític per Atenes, cada cop més asfixiada per la guerra…
contra Esparta. Durant la llarga guerra del Peloponès, atenesos i espartans deixen de banda les seves llars i els seus deures familiars. Per posar fi a la situació, la bella Lisístrata cridarà les dones dels dos bàndols a una revolta sense precedents: una vaga de sexe que forci la reflexió dels soferts combatents. El doble missatge pacifista i feminista de Lisístrata -i el seu caràcter eventualment vodevilesc- ha fet que sigui l’obra d’Aristòfanes més representada, imitada i adaptada des de mitjan segle XIX ençà, no solament en el teatre de text, sinó també en el teatre musical, en l’òpera, en el cinema i en el còmic, arribant fins i tot a esdevenir una eina simbòlica de denúncia de conflictes armats contemporanis.
El soldat fanfarró
Par Plaute. 2022
El soldat pagat de sí mateix i l’esclau murri còmplice del seu amo, protagonistes d’aquesta obra, són dos dels caràcters…
de Plaute amb més influència en la comèdia europea de tots els temps. A Efes, Pirgopolinices, soldat fanfarró i vanitós, ha segrestat l’amant de Plèusicles, Filocomàsia. Per alliberar-la, Palestrió, esclau de Plèusicles, li para una trampa: fa veure que la cortesana Acrotelèucia, que fingeix ser l’esposa del veí ancià del soldat, Periplectomen, se n’ha enamorat perdudament de Pirgopolinices. Aquest, convençut d’haver fet una bona conquesta, es desempallega de Filocomàsia. Mentrestant, Periplectomen, fingint indignació per la gosadia del soldat, li prepara una bona pallissa.
Medea
Par Eurípides. 2022
Amb Medea Eurípides dona el tret de sortida d'un dels caràcters femenins que més han seduït literats, cineastes i creadors…
plàstics del segle XX. Medea és un dels personatges femenins més polièdrics de la tragèdia de tots els temps: dona i fetillera, esposa i amant, filla, germana i mare, símbol de la dona humiliada i venjadora fins a l'extrem del seu propi dolor. Abandonada pel seu espòs Jàson, que vol casar-se amb la filla del rei de Corint, se sent enganyada i menystinguda i actua en conseqüència: primer assassina la seva rival i després mata els fills que ha tingut amb Jàson. Eurípides va néixer a Salamina cap al 480 aC i amb Èsquil i Sòfocles és un dels tres grans poetes tràgics. Va escriure al voltant de noranta obres, entre les quals Alcestis, Les suplicants i Electra i, tot i no tenir gaire èxit en la vida, va obtenir quatre premis en els concursos actuals atenencs. Després de la seva mort cap al406 aC a la cort del rei Arquelau de Macedònia, on s'havia traslladat, la seva fama va escampar-se per tot el món grec. Les seves obres traspuen un gran escepticisme envers les creences religioses i un apropament a la forma humana de tractar i de resoldre els problemes.
Mira'm als ulls: No és tan difícil entendre'ns
Par Míriam Hatibi. 2018
«Vull per als meus fills un món que aposti per la convivència, la diversitat, la pluralitat i el diàleg, sense…
que ningú hagi de donar explicacions pels seus cognoms o les seves creences.» Míriam Hatibi a La Vanguardia Què li passa al món? Què ens passa a nosaltres? A partir de la seva pròpia experiència, Míriam Hatibi relata, en primera persona, el descobriment de «ser diferent» i la construcció d'una identitat plural. En un to proper, amb enorme intel·ligència i agudesa, desmunta tòpics i estereotips sobre la diversitat, i reflexiona sobre els conceptes d'integració, assimilació, tolerància i convivència. En un moment en què les identitats han estat sacsejades per una profunda crisi, la crida de l'autora a obrir els ulls i a descobrir a l'altre -i alhora a nosaltres mateixos- és més necessària que mai. Perquè és urgent començar el diàleg que permetrà que tots ens entenguem. Davant el discurs del racisme i de l'odi, Míriam Hatibi deconstrueix el prejudici que pot arribar a fracturar innecessàriament la societat i alça barreres que són únicament mentals. I Mira'm als ulls constitueix, sobretot, la ferma defensa d'una societat oberta, presidida per l'intercanvi cultural i el respecte, que aposti per la convivència.
Les uvis de la ira
Par Enfermera Saturada. 2016
Després de La vida és sèrum i El tiempo entre suturas, i després d'haver recorregut mitja Espanya infructuosament fent turisme…
d'oposició cercant la plaça fixa, l'Infermera Saturada, «Satu» pels amics, torna a la càrrega més saturada i més llançada que mai amb Les uvis de la ira. COMPOSICIÓPrincipi actiu (75 %): Humor sanitari.Excipients (25 %): Ironia, humor negre, algun tuit i moltes segones intencions. POSOLOGIAAls adults no sanitaris, administrar un capítol cada 8 hores. Si pertany al gremi, administrar lliurement. INDICACIONSCapítols d'humor sanitari per a infermeres saturades, estudiants, supervisores, dones que criden de la borsa de treball, sanitaris en general i pacients en particular. CONTRAINDICACIONSNo se'n recomana l'administració a ministres de Sanitat. PRECAUCIONSAplicar amb compte a consellers de Sanitat i caps d'Infermeria. EFECTES SECUNDARISExplosions descontrolades de riure, pèrdues lleus d'orina, desig irrefrenable d'estudiar infermeria i addicció al món de la Enfermera Saturada. INTOXICACIÓEn cas de sobredosificació, no trucar al Centre Nacional de Toxicologia. PRESENTACIÓ100% digital. Tinta electrònica no comestible. ADVERTÈNCIESMantenir fora de l'abast de les infermeres tristes. Laboratoris Infermera Saturada®. Mirant el dolor amb un somriure des del 2012. Troba a la Infermera Saturada a:Facebook: EnfermeraSaturadaTwitter: @EnfrmraSaturadaInstagram: Enfermera_SaturadaWeb: enfermerasaturada.es
D'aquí no marxaré mai
Par Guillem Albà. 2023
L'emoció i els records marquen aquest viatge d'anada i tornada que farà Guillem Albà per descobrir qui era el seu…
avi, un nen a qui la guerra va convertir en un home. Aquesta és la història de l'avi del Guillem, però sobretot és la història d'amor a un ésser estimat i a una manera d'entendre la vida. «L'avi sempre m'havia explicat la seva història. D'històries com la del meu avi n'hi ha moltíssimes. Els avis d'aquesta generació van viure una guerra, una postguerra i una dictadura. Van viure coses que jo només he vist en documentals i he llegit en llibres. Per més que intenti imaginar-m'ho, no sabré mai realment el que és viure-les en carn pròpia. Crec que és bonic i necessari que no s'oblidin les coses que van passar. Que recordem els que han viscut abans que nosaltres i que, per una successió de circumstàncies de l'atzar i el destí, han fet que ara estiguem aquí».
Al mig de la vida, jo
Par Marina Porras. 2023
La biografia sobre l'autora més influent de la literatura catalana des de la mirada fresca i revel·ladora de Marina Porras,…
periodista i crítica literària La vida de Mercè Rodoreda és la conquesta de la individualitat que es necessita per escriure. De nena va ser educada per ser una esposa convencional, de jove aspirava a ser una periodista del sistema i dues guerres la van fer créixer i descobrir de cop el món del segle XX. De l'estricta supervivència al descobriment de la solitud, Rodoreda va entendre que només se salvaria a través de l'escriptura si els seus llibres rescataven la memòria del seu temps. Marina Porras, periodista i crítica literària, explica en aquest retrat biogràfic la manera com es lliguen la vida i l'obra de l'escriptora més influent de la literatura catalana. La infantesa a la Barcelona d'abans de la guerra, la joventut a l'exili francès, la vida parisenca, l'esclat artístic a Ginebra i els anys finals a Romanyà.Una biografia fresca i directa amb il·lustracions de Elisa Munsó.
Entreacte
Par Rut Vidal Oltra. 2023
Una novel·la esperpèntica, divertida, que narra els embolics d'una família en la qual res és el que sembla. La Sofia…
organitza una trobada amb els seus quatre fills a la casa d'estiueig de l'Empordà per escampar les cendres del pare, un reconegut director de teatre, i llegir el seu testament. El cap de setmana, però, es converteix en una trobada tensa a causa dels secrets que amaguen els membres de la família, les enveges que traspuen, les confessions que es revelen i els retrets inevitables que sorgeixen quan finalment el notari, un amic de la família, obre el testament i llegeix les últimes voluntats del pare. «Va baixar al menjador desitjant no trobar-se ningú. Havia de pensar quina estratègia li calia seguir i necessitava un cafè per fer-ho. Si ho destapava tot, la Sofia sabria que s'havia separat i que ho havia amagat. Això podia ser un drama en tres actes i no estava disposada a aguantar-ho. Si no deia res, s'hauria de menjar els punys davant de l'Eva. Com podia ser tan truja, la seva germana?».